Hola xics i xiques!
En aquest apartat anem a recordar i treballar algunes de les coses que vam veure al mercat. De totes elles centrarem la nostra atenció en:
- Com es pagava.
- Tipus de parades del mercat. Ens centrarem en les d' alimentació.
Com anem a veure dos coses molt diferents el que farem serà dividir aquest apartat en dos subapartats més: Paguem i Paradetes.
- Com es pagava.
- Tipus de parades del mercat. Ens centrarem en les d' alimentació.
Com anem a veure dos coses molt diferents el que farem serà dividir aquest apartat en dos subapartats més: Paguem i Paradetes.
Paradetes del mercat
Com hem vist al mercat hi han molts tipus de paradetes... podeu dir alguna? És clar que sí! Trobem moltes paradetes de moltes formes i en les que venen coses molt diverses com, per exemple, alimentació, tèxtil, etc. Com he dit abans en aquest projecte anem a centrar-nos en la part de l'alimentació. Podeu dir alguns exemples de paradetes d'alimentació?
De segur que una de les paradetes en la qual heu pensat ha sigut en la fruiteria.
En ella es venen productes naturals que eixen de les nostres hortes i què, com tots els aliments poden fer-se malbé. Alguna volta us a passat agafar una poma i que estiguera podrida? Teniu alguna experiència al voltant? Si la resposta és afirmativa conta-la a la classe i, si és negativa, pots dir als teus pares, avis, oncles, germans, etc. que us conten la seua experiència i incloure-la a la Wiki de la unitat (podeu accedir punxant en la següent imatge)
Però tots els aliments estan fets malbé? És clar que no, sinó ningú els compraria. Aleshores... Com podem saber quants ens eixiran malbé?
L'altre dia vam comprar un kilogram de peres, s'en recordeu? Hui l'he portat, voleu que veiem quants ens han eixit bons i quants roïns?
Com hem vist d'aquestes deu
que teníem sols dos estaven roïnes.
- Si comprarem un kilogram
més de la mateixa caixa ens eixiran també dos roïnes?
- Podrien eixir totes
bones?
- Podrien eixir totes
roïnes?
- Podem saber de manera segura
quantes ens eixiran bones i quantes roïnes?
Penseu en llançar a l'aire una moneda... Aquesta situació pot tenir alguna cosa en comú amb l'anterior? Quina?
De segur que esteu pensat en el concepte d'atzar que vam estudiar l'any passat, és a dir, en una situació en la que coneguem els possibles resultats però no podem assegurar quin d'ells eixirà al final.
Però és possible traure una bola roja d'una caixa on totes les boles son grises?
Podem traure una bola roja de la següent caixa?
I traure una bola roja d'una caixa on totes les boles són roges?
Segurament hauràs pensat en les paraules impossible, potser i segur i això és perquè, com ja vam veure l'any passat, dins d'un succés d'atzar podem diferenciar entre un succés segur, que sempre ocorre, un succés probable, que ocorreix a voltes, i un succés impossible, que no ocorre mai.
I ara per què no fem un esquema per estructurar els coneixements que ja hem après? Ací us deixe un exemple fet amb el programa Cmap Tool que teniu al vostre ordinador.
Ara feu el vostre!
Què us pareix si practiquem jugant als següents jocs?
Paguem...
Com vam veure i de segur que molts heu practicat, quan comprem alguna cosa hem de pagar-la, és a dir, abonar el seu import i, al nostre país, la moneda utilitzada és el euro.
Si paguem més diners dels que ens demanen ens han de tornar les sobres, és clar, normalment en monedes o bitllets més menuts dels que hem abonat al principi.
Hem de tenir clar que a la nostra moneda hi ha tant bitllets, de 5,10,20, 50,100,200 i 500 euros com monedes d'un o dos euros o de cèntims, que són divisions de la unitat que en aquest cas és un euro.
Aleshores, si paguem 4,75€ en un bitllet de 5€ Quant ens tornaran? i si paguem amb deu euros? de quantes maneres ens ho pot tornar?

I si paguem 2,20€ amb una moneda de dos euros i una de 0,50€. Quant ens tornaran? Amb quines monedes o bitllets podria tornar-nos-ho?
Si tenim en compte que la moneda més menuda és de 0,01€. Quantes voltes podríem dividir l'euro? Quantes monedes de 0,01€ necessitaríem?
Hem de tenir clar que a la nostra moneda hi ha tant bitllets, de 5,10,20, 50,100,200 i 500 euros com monedes d'un o dos euros o de cèntims, que són divisions de la unitat que en aquest cas és un euro.
Aleshores, si paguem 4,75€ en un bitllet de 5€ Quant ens tornaran? i si paguem amb deu euros? de quantes maneres ens ho pot tornar?

I si paguem 2,20€ amb una moneda de dos euros i una de 0,50€. Quant ens tornaran? Amb quines monedes o bitllets podria tornar-nos-ho?
Si tenim en compte que la moneda més menuda és de 0,01€. Quantes voltes podríem dividir l'euro? Quantes monedes de 0,01€ necessitaríem?
Com tots sabem podem pagar en euros i en cèntims, que són les parts en les quals es pot dividir l'euro. Però 10 cèntims es poden nomenar d'altra manera?
Encara que quan parlem d'euros sol dir-se deu cèntims al món matemàtic eixos deu cèntims s'anomenen una dècima, perquè és la dècima part de la unitat.
I els cèntims perquè s'anomenen així? Sí, és pel que esteu pensat. Un cèntim és una centèsima, és a dir, cada una de les parts que trobem al dividir la unitat en cent parts.
I ara.... anem a practicar! Elegeix de cada tenda el producte que més t'agrade i paga'l.
Ara digues si aquestes són dècimes o centèsimes...
Però... qui és major?
Després d'aquestes sessions plenes de feina... per què no se n' anem de compres?













No hay comentarios:
Publicar un comentario